Test Trivial 1 1-El Puzzle d’Àronson és una tècnica de treball cooperatiu…

Examen expresivas

1-El Puzzle d’Àronson és una tècnica de treball cooperatiu…

. a) En el que el docent te un paper fonamental per organitzar els grups i dirigir al alumnat durant el procés, a més a més, es genera un interdependència positiva entre docent i alumnat.

. b) Que genera una interacció molt intensa entre el alumnat i, a més a més, no requereix massa temps i dedicació per part del alumnat.

. c) Disminueix la competitivitat, ajuda a veure els companys i companyes com a fonts d’aprenentatge i, a més a més, genera una interacció molt intensa entre l’alumnat.

2- En utilitzar la tècnica del puzle de Aronson, on l'alumnat no depén exclusivament del docent sinó que construeix i es responsabilitza del seu propi aprenentatge treballant cooperativament, es persegueixen els següents objectiu

. Millorar l'aprenentatge cooperatiu fomentant una actitud positiva entre els membres del grup

. Fomentar l'estudi continuat i memorístic d'una matèria

. Impulsar un aprenentatge autònom parant atenció a la diversitat d'interessos i capacitats en l'alumnat

. La resposta a i c són correctes

3- Què és la Tècnica de Grup Nominal?

. a) És una tècnica creativa emprada per a facilitar la generació d’idees i augmentar el rendiment educatiu.

. b) És una tècnica creativa emprada per a facilitar la generació d'idees i l'anàlisi de problemes.

. c) És una tècnica descriptiva emprada per a facilitar l'aprenentatge significatiu i l'anàlisi de problemes.

4- ¿Què és el Puzzle d’Aronson?

. a) Tècnica on l’encarregat de l’aprenentatge es el docent. Aquest explica el tema i posteriorment forma grups d’experts, on l’alumnat reflexiona i explica als companys els dubtes del tema. Creant així una interdependència positiva al treballar de forma conjunta.

. b) Tècnica on els encarregats/es de l’aprenentatge dels seus companys/es son els propis alumnes, no obstant això, depenen excessivament del professor. Aquest recurs, es treballa formant grups d’experts (cadascun amb un tema diferent). Tot seguit conformaran altre grups amb un expert de cada tema, construint un aprenentatge complet dels diferents temes exposats. Creen així una interdependència positiva al treballar com a expert un tema en concret.

. c) Técnica on els encarregats/es de l’aprenentatge dels seus companys/es son els propis alumnes. Aquest recurs, es treballa formant grups d’experts (cadascun amb un tema diferent). Tot seguit conformaran altres grups amb un expert de cada tema, construint un aprenentatge complet dels diferents temes exposats. Creant així una interdependència positiva al treballar de forma conjunta.

5- A les diapositives de l’explicació del Puzzle d’Aronson, ens diu que un dels objectius és:

. a) Desenvolupar la competitivitat i el compromís cívic entre l’alumnat.

. b) Afavorir un aprenentatge significatiu i autodirigit.

. c) Suprimir el ús de les tutories individuals i grupals.

6- En la tècnica del puzzle de Aronson, cada membre del grup s’especialitza en un tema diferent, cosa que implica un alt nivell de...

. a) cooperació, responsabilitat i dedicació.

. b) competitivitat i lideratge.

. c) les dos són correctes.

7- ¿La empatía es la base del juego o el juego es la base de la empatía? (vídeo ¿Por qué jugamos?)

. a. La empatía es la base del juego.

. b. El juego es la base de la empatía.

. c. Ambas conductas están relacionadas.

. Pregunta Negociació del currículum

8- Com bé sabem, l'avaluació adquireix una gran rellevància en el procés de la negociació del currículum, perquè es reflecteix la necessitat de ser coherent amb la redistribució de poder. D'aquesta m

. A) L'autoavaluació i l'avaluació del professorat

. B) L'autoavaluació, avaluació grupal i avaluació per parells

. C) L'autoavaluació, avaluació per parells i avaluació compartida

9- ¿Qué tipos de negociación del currículum hay?

. Sin posibilidad de elección, elección con lista, elección libre por consenso y alumnado ejerce de docente “Mundo al revés”.

. Sin posibilidad de elección, elección libre sin consenso y elección con lista.

. Elección del profesorado, elección del alumnado y elección por parte de la administración.

10- ¿Cuál de las siguientes afirmaciones no es un problema que encontramos en la negociación del currículum?

. Contraposición del profesorado, quienes apoyan la innovación y quienes no.

. El alumnado no logra profundizar en los conocimientos y se da un aprendizaje superficial.

. La ausencia de tiempo.

11- Què potencia el joc a l’aire lliure, en la natura i tradicional i manca completament als videojocs a l’era digital actual?

. Aprendre a conviure en una societat cívica i democràtica, tolerar i saber tractar amb altres persones, aprenent a ser flexibles i empàtics.

. Estimular la imaginació i la capacitat de ficar-se en la pell d’uns personatges o rols.

. Millorar la pràctica i tècnica de joc.

12- Hi ha unes normes que regulen l’educació del nostre país, les quals són:

. Participació de l’alumnat, aprenentatge i pràctica de l’autonomia i responsabilitat o sentit d’iniciativa.

. Capacitat de decisió recaiguda en el professorat, pràctica de l’autonomia i responsabilitat o sentit d’iniciativa.

. L’alumnat no pot participar en la negociació del currículum, ha de buscar la responsabilitat i el sentit d’iniciativa.

13- Causes per les quals el sistema educatiu no funciona correctament:

. - Massa responsabilitat recaiguda en l’alumnat.

. - Usurpació de la capacitat de decisió de l’alumnat i falta d’autonomia.

. - Sobrecàrrega de tasques cap a l’alumnat.

14- A l’hora de negociar el currículum és important tindre en compte:

. - Els gustos i necessitats del professorat, què sabem ja, què volem descobrir, com el farem, com sabem que hem descobert el que volíem.

. - Els gustos i necessitats de l’alumnat, què sabem ja, què volem descobrir, com el farem, com sabem que hem descobert el que volíem.

. - Els gustos i necessitats de l’alumnat, què sabem ja, què volem descobrir, com el farem.

15- El joc de risc...

. a. És perillós per als xiquets i xiquetes i hem d’evitar-lo.

. b. Ens fa més valents, posa a prova la capacitat d’enfrontar-se a noves aventures i pot previndre fòbies.

. c. Soles és recomanable en xiquets i xiquetes majors de 10 anys i amb la supervisió d’una persona adulta.

16- Perquè la privació de jocs entre iguals es perjudicial per a la nostra espècie?

. a) Perquè la privatització del joc les portarà a no desenvolupar certes habilitats socials i a no desenvolupar la part del cervell destinada a la presa de decisions i al control dels impulsos.

. b)Perquè la privatització del joc les portarà a desenvolupar certes habilitats socials i a desenvolupar la part del cervell destinada a la presa de decisions i al control dels impulsos.

. c)La privació del joc no té res a veure amb la nostra espècie perquè som essers adaptatius.

17- Segons investigacions científiques, el joc perillós…

. a) podria ajudar a previndre fòbies.

. b) pot ajudar a previndre fòbies, però només si el joc és supervisat pels pares

. c) aconsegueix que superes les fòbies completament.

18- El risc, en els xiquets/etes es:

. a. Un factor important perquè aixina poden aprendre com és el món, poden gestionar el risc, i prevenir lesions.

. b. Un factor important a tenir en compte i que es deu evitar per tal de que puguin estar el més segurs possible.

. c. Un factor important del que se’ls te que aconsellar i ensenyar per tal de que puguin reduir-lo al màxim possible.

19- En el momento de la asamblea:

. Participan todos los alumnos y alumnas puesto que todos deben exponer sus ideas y el profesor o profesora queda en un segundo plano como mero oyente.

. Participan un o una portavoz de cada subgrupo de la clase, y el profesor o profesora tiene una participación activa en el momento que crea obvio, y dirigiendo las ideas del grupo hacia un destino previamente planteado.

. Participan un o una portavoz de cada subgrupo de la clase, y el profesor o profesora se mantiene con una actitud de oyente durante toda la asamblea.

20- Com descriuen la sensació de por els xiquets:

. Com una sensació mental en la que no es poden menejar, que va junta del bloqueig de tot el cos.

. Com una actitud que tenen les persones enfront de situacions de risc, en les que el propi cervell sap el risc, i no et permet realitzar les accions.

. Com una sensació corporal, com cosquerelles en la tripa, o que el cor fa “pum pum”.

21- VÍDEO: PER QUÈ JUGUEM? (min 1:03)

. El joc...

. a) No ajuda a socialitzar en la vida del xiquet/a.

. b) No beneficia al cervell del xiquet/a

. c)Beneficia al cervell i si té risc molt més.

22- Què comporta el joc de risc en la vida dels xiquets?

. Fa que aumente l’aparició de pors per les dificultas que comporten aquests jocs

. Ajuda a la prevenció de fòbies ja que al realitzar aquests jocs realitzen jocs que no es pensaven poder fer i es fan valents

. Comporta una valentia del xiquets i una sobreproteccció del pares.

23- VIDEO “¿POR QUÈ JUGAMOS?” (minut 39:13)

. Per a deixar que les xiquetes juguen fora sense vigilància:

. a) No es necessari que coneguen sensacions com l’ansietat o la depressió.

. b) Deuen ser independents i tindre influències significatives respecte a les seues sensacions.

. c) Esperarem a que arriben a l’adolescència.

24- VIDEO “PER QUÈ JUGUEM?”

. En el vídeo per què juguem, segons la Noruega Ellen Beate Hansen Sandseter…

. A) Uns dels aspectes més importants dels jocs de risc és l’efecte antifòbic, aprenen a gestionar les emocions i a deixar de témer les situacions potencialment perilloses.

. B) Un dels aspectes més perillosos dels jocs de risc és l’efecte que pot provocar als xiquets, ja que poden generar situacions traumàtiques per a ells.

. C) El joc de risc no genera cap benefici per a la capacitat de superació, no ens fan més valents, sinó que ajuda al fet que tinguem més fòbies quan anem creixent

25- -Els estudis relacionen el descens del joc amb:

. L’augment de diferents problemes de salut mental, com per exemple la falta de desenvolupament de certes habilitats socials i la dificultat per a controlar impulsos. Concretament, només es pot veure en adults que han sigut privats del joc.

. L’aparició de problemes de salut mental ja des de la infància, com la dificultat en el desenvolupament emocional o per a afrontar els entrebancs de la vida

. El fet que la salut mental dels joves s’està deteriorant, segons afirmen numerosos estudis de neurocientífics. Tot i això, l’OMS no s’ha posicionat enfront la relació joc-malalties mentals.

26. Els jocs perillosos són aquells amb els quals els xiquets i xiquetes van coneixent les limitacions del seu propi cos, la seua participació en ells implica que:

. a) Els infants coneguen el risc i demostren una habilitat per a avaluar-ho segons les seues capacitats i limitacions.

. b) Els infants coneguen el risc i els genere por i rebuig cap a activitats iguals o paregudes al conèixer les seues capacitats i limitacions.

. c) Els infants no arriben a conèixer el risc, ja que este és creat pels adults al saber les capacitats i limitacions dels seus fills i filles.

27. Com vam veure al llarg del documental Per què juguem? Els jocs de risc… en el minut 31:37-32:19 i 44:20-45:37.

. a) Poden provocar problemes emocionals, conductuals o de desenvolupament de les xiquetes i xiquets.

. b) Cal evitar-los en els centres educatius perquè empren ferramentes perilloses i fomenten els conflictes amb els jocs de lluita.

. c) Els ajuden a gestionar la por, descobrir com funciona el seu cos i els prepara per a enfrontar-se al món dels adults.

28- El joc, tant a l’aire lliure com a entorns tancats, en la infància desenvolupa certes habilitats i valors positius que beneficien els xiquets i xiquetes en el seu futur. (Min. 32:19-33:20)

. a) Fals, perquè hi ha moltes possibilitats en què les xiquets i xiquetes siguen segrestats.

. b) Vertader, perquè la pràctica d’activitat física et permet adaptar-te a la societat amb major facilitat.

. c) Fals, només en entorns tancats.

29.Quina de les següents afirmacions no és un objectiu a complir respecte a la metodologia del puzzle aronson?

. Millorar l'aprenentatge cooperatiu.

. Fomentar una actitud competitiva entre els membres de el grup.

. Augmentar el rendiment acadèmic.

. Font: https://es.slideshare.net/evalopezcano92/el-puzzle-de-aronson Diapositiva 6

30. ¿Cuál es la función vital del juego según Stuart Brown?

. a. Respirar aire fresco y realizar actividad física.

. b. Socializar con el resto de las personas y aprender a relacionarse.

. c. Aumentar la salud mental y el bienestar individual a través de la diversión.

31. Digues quina de les tres opcions és falsa.

. a. El puzzle de Aronson és un recurs que permet a l’alumnat percebre als companys com a font d’aprenentatge, fet que disminueix la competitivitat.

. b. El puzzle de Aronson és un tant costós de dur a terme perquè requereix participació, autodisciplina, cooperació i responsabilitats altes per part de l’alumnat.

. c. Com que el puzzle de Aronson és un recurs on és pretén aprendre entre iguals, aquest fet provoca i augmenta tensions i prejudicis entre l’alumnat.

32. La negociació del currículum permet fer de l’educació un procés…

. a. Més democràtic, però igual de tradicional.

. b. Més crític i més democràtic.

. c. Menys crític, però més democràtic.

33. Según Mariana Brussoni, en el video “¿Por qué jugamos?” . ¿Cuáles son las causas del miedo de los padres a que sus hijos e hijas jueguen al aire libre?

. a. Los padres no tienen miedo a que sus hijos jueguen al aire libre, simplemente es más cómodo que sus hijos estén jugando en casa. Hay una percepción deformada con respecto a lo que ellos piensan sobre sobre los riesgos de jugar al aire libre.

. b. Los datos muestran que hay una gran incidencia de secuestros en los últimos años, es por ello por lo que existen numerosas posibilidades de que secuestren a un niño o niña. Por este motivo, los padres tienen miedo y están siempre alerta.

. c. Los padres tienen una percepción deformada del riesgo con respecto a lo que dicen los datos. Continuamente reciben hechos catastróficos que les hace pensar que existe riesgo continuamente y por ello piensan que les pueden secuestrar a sus hijos.

33. El puzzle d’Aronson

. a.Treballa la competència matemàtica i la d'aprendre a aprendre

. b.Genera col·laboració però requereix molt de temps

. c.Genera competitivitat i disminueix l’ autoestima

34.Entre las ventajas de trabajar con la técnica de Puzle de Aronson encontramos:

. a.Requiere dedicación y mucho tiempo, mejora el rendimiento académico e implica un alto nivel de autodisciplina para el alumnado.

. b.Disminuye la competitividad, aumenta significativamente la autoestima y genera una interacción muy intensa entre los alumnos.

. c.Crear actitudes positivas hacia el centro y los compañeros, disminuye la competitividad y no implica mucha cooperación.

35.¿Cuál de las siguientes premisas no es uno de los objetivos que se persigue con la técnica del Puzzle de Aronson?

. a.Aumentar el rendimiento académico.

. b.Rentabilizar el uso de las tutorías a nivel individual y grupal.

. c.Desarrollar habilidades como la capacidad de negociación y liderazgo.

36.Què potencia el joc a l’aire lliure, en la natura i tradicional i manca completament als videojocs a l’era digital actual?

. a.Estimular la imaginació i la capacitat de ficar-se en la pell d’uns personatges o rols.

. b.Millorar la pràctica i tècnica de joc.

. c.Aprendre a conviure en una societat cívica i democràtica, tolerar i saber tractar amb altres persones, aprenent a ser flexibles i empàtics.

37.Per a deixar que les xiquetes juguen fora sense vigilància:

. a.No es necessari que coneguen sensacions com l’ansietat o la depressió.

. b.Deuen ser independents i tindre influències significatives respecte a les seues sensacions.

. c.Esperarem a que arriben a l’adolescència.

38. La negociació del currículum de classe pot atorgar:

. a.Veu i vot a l’alumnat a l’hora de decidir.

. b.Veu i vot al professorat a l’hora de decidir.

. c.Conflictes entre l’alumnat a l’hora de decidir.

39. Según Stuart Brown, en el vídeo de por qué jugamos, lo contrario del juego es:

. a.Depresión

. b.Soledad

. c.Inadaptación

40.Causes per les quals el sistema educatiu no funciona correctament:

. a.Usurpació de la capacitat de decisió de l’alumnat i falta d’autonomia.

. b.Sobrecàrrega de tasques cap a l’alumnat.

. c.Massa responsabilitat recaiguda en l’alumnat.

41. Quines conseqüències mentals y personals sorgeixen a les persones adultes que han sigut privades del joc durant la infantesa?

. a.Malalties perilloses i por a tot el que els envolta.

. b.Desenvolupament anormal d'una part del cervell, ansietat, por i dificultats per a controlar la pròpia conducta.

. c.Transtorns mentals greus i antipatia.

42. La privació del joc en l'edat infantil pot provocar:

. a) Deterioració en la salut mental dels joves i adults

. b) la incapacitat de dominar les emocions violentes en l'edat adulta

. c) no té conseqüències negatives. El desenvolupament dels individu es produeix sense problemes.

43. ¿Cuál es la función vital del juego según Stuart Brown?

. A. Respirar aire fresco y realizar actividad física.

. B. Aumentar la salud mental y el bienestar individual a través de la diversión.

. C. Socializar con el resto de las personas y aprender a relacionarse.

44. Pregunta:¿Cuál de las siguientes premisas no es uno de los objetivos que se persigue con la técnica del Puzzle de Aronson?

. a) Rentabilizar el uso de las tutorías a nivel individual y grupal.

. b) Aumentar el rendimiento académico.

. c) Desarrollar habilidades sociales como la capacidad de negociación y liderazgo.

. Solución:

. c) Desarrollar habilidades sociales como la capacidad de negociación y liderazgo.

. https://es.slideshare.net/evalopezcano92/el-puzzle-de-aronson (Diapositiva 6)

. Extreta de la segona diapositiva de l’arxiu “El puzzle de Aronson”, on la resposta apareix pràcticament resolta.

45. QUIN ÉS EL PRINCIPAL CONDICIONANT A L’HORA DE FER ÚS DEL PUZZLE D’ARONSON COM A ESTRATÈGIA D’APRENENTATGE?

. A) El docent com a guia en l’aprenentatge.

. B) La cooperació mútua i cohesionada entre els integrants del grup. (CORRECTA)

. C) El grau de coneixements, memorístics o no, al respecte del tema proposat tant individualment com grupal.

46. ¿Qué se entiende por “miedo divertido”?

. a) Es una forma en la que los niños describen una sensación de diversión, mezclada con adrenalina e incertidumbre.

. b) Es un término utilizado por los grandes pedagogos, para referirse al momento en el que el niño comienza a tener una mayor independencia.

. c) Es un experimento social, donde se somete a los niños a diferentes situaciones de riesgo controlado, con el fin de observar si aprenden a desarrollar más habilidades tanto cognitivas como motrices.

47. Entre las ventajas de trabajar con la técnica de Puzle de Aronson encontramos:

. -Crear actitudes positivas hacia el centro y los compañeros, disminuye la competitividad y no implica mucha cooperación.

. -Disminuye la competitividad, aumenta significativamente la autoestima y genera una interacción muy intensa entre los alumnos.

. -Requiere dedicación y mucho tiempo, mejora el rendimiento académico e implica un alto nivel de autodisciplina para el alumnado.

48.Segons el video ¿Por qué jugamos? , incloure’m dins dels jocs de risc els següents:

. a. Jocs de baralla, jocs amb elements perillosos, jocs de velocitat, jocs amb ferramentes perilloses, jocs d’exploració en solitari i jocs d’altura.

. b. Jocs de simuladors electrònics i jocs on existeixca una competició.

. c. Jocs de baralla, jocs simbòlics, jocs de velocitat, jocs en equips , jocs d’exploració en solitari i jocs de vida.

49. Pregunta tema 2: “per què juguem?”

. El juego de riesgo es una forma de...

. a) Lesionar a quienes lo practican.

. b) Dificultar las habilidades sociales.

. c) Acostumbrarse al miedo y aprender a resolver problemas.

50. Digues quina de les tres opcions és falsa.

. a) El puzzle de Aronson és un recurs que permet a l’alumnat percebre als companys com a font d’aprenentatge, fet que disminueix la competitivitat.

. b) Com que el puzzle de Aronson és un recurs on és pretén aprendre entre iguals, aquest fet provoca i augmenta tensions i prejudicis entre l’alumnat.

. c) El puzzle de Aronson és un tant costós de dur a terme perquè requereix participació, autodisciplina, cooperació i responsabilitats altes per part de l’alumnat.

51Segons el video ¿Por qué jugamos? (minut 44:40), incloure’m dins dels jocs de risc els següents:

. a) Jocs de baralla, jocs amb elements perillosos, jocs de velocitat, jocs amb ferramentes perilloses, jocs d’exploració en solitari i jocs d’altura.

. b) Videojocs amb aparells electrònics i jocs on existeixca una competició.

. c) Els jocs de risc no es poden denominar jocs, ja que són perillosos i tot el que pot ferir a un alumne o alumna no es déu classificar com a joc.

Crear Test

Ver otros Tests